La vida de la Beata Francinaina

A un petit poble de pagesos i artesans de Mallorca anomenat Sencelles, vivien en Joan Cirer i na Joana Carbonell, una parella jove molt unida i cristiana. Hi havia pocs terratinents, abundaven més els petits propietaris com en Joan i molts de jornalers. Hi havia molta gent pobra. Per les festes es divertien ballant a la plaça, tocant la simbomba i cantant.

En Joan i na Joana ja tenien tres fills. Per això, varen tenir molta d’alegria quan va néixer la primera filla, dia 1 de juny de 1781. Li posaren els noms de Francisca Aina Maria Bonaventura. Els quatre germans creixien entre rialles i jocs, ajudaven els seus pares en les feines del camp.

La seva mare no la va poder alletar, per això madò Catalina va ser la seva dida. Na Francinaina creixia com les altres nines del poble. La mare la vestia amb vestits preciosos, però ella volia anar vestida d’una forma més humil i pobre. No li agradava la roba elegant ni les joies.

Quan acabava l’estiu, era molt feliç acompanyant els seus pares i germans a recollir les figues, posar-les al sequer i al vespre divertir-se ballant i cantant.

Des de nina Francinaina va aprendre a estimar Déu, seguir a Jesucrist. Li agradava molt aprendre de memòria la doctrina cristiana. Als 7 anys va rebre el sagrament de la confirmació. Quan rebé la primera comunió als 10 anys, va dir: “Des de petita sempre he sigut de Jesús, però ara Jesús és meu i jo som de Jesús”.

De petita va sentir que havia de ser forta contra el mal, l’angoixava la por a l’infern. El rector Molinas ens diu: “En l’adolescència l’enemic envejós de la humanitat va començar a odiar-la i declara-li una guerra cruel”, fins el punt de presentar-se li disfressat de frare franciscà. Per això, ella sempre pregava per la conversió dels pecadors.

Als 16 anys va demanar a son pare poder entrar al convent de la Pietat de Palma, però no li va donar el permís. Els obeí i seguí duent una vida de pietat i ajuda els altres.

La tristesa va arribar molt prest a casa seva, en pocs anys moriren els seus germans i la seva mare (18001807). Ella haver de cuidar son pare, que morí anys més tard (1821). Als 40 anys estava tota sola al capdavant de la casa i de les terres dels pares. El seu caràcter emprenedor li ajudà a sortir endavant, anava a altres pobles de l’illa per vendre la collita de figues i altres.

Francinaina ja no desitjava casar-se, i la gent del poble comença a anomenar-la “Tia Xiroia” amb molta d’estima. Clara i Magdalena, eren les dues amigues que vivien amb ella. Altres dones piadoses anaven a casa seva per compartir i pregar. Francinaina tenia un sol desig: Atreure tothom cap a Déu.

Tant els pobres com els rics li anaven a demanar consell. Ajudava als pobres del poble, sempre tenia les portes de ca seva obertes per a ells. Encara que no sàpigues escriure ni llegir, ensenyava la doctrina cristiana, tot ho havia aprés de memòria. Reunia els joves a S’Erissal, una petita casa de camp, per resar el rosari, conversar, ballar i fer festes.

Als 70 anys va escoltar al prevere Rafel Caldentey, quan predicava una missió a Ruberts. Les seves paraules i l’acompanyament espiritual del rector Joan Molinas, motivaren a Francinaina per consagrar-se públicament a Déu i convertir la seva casa en un convent, deia: “No pot l’or de can Raió, lo que jo puc amb el Senyor”.

L’any 1851 na Francinaina Cirer, juntament amb na Magdalena Cirer i Magdalena Serra reberen l’hàbit i feren els quatre vots: pobresa, castedat, obediència i assistència als malalts. La finalitat de la nova Casa de la Caritat havia de ser l’educació de les nines, l’assistència als malalts i la catequesis per adults i infants.

Molta gent anava a ella i rebien consol, ajuda i sanació. El matí del 27 de febrer de 1855, Francinaina després de combregar i assistir a missa es va sentir malament. Va tenir un derrame cerebral que li provocà la mort. Tot el poble de Sencelles i Mallorca varen plorar la seva mort.

Ràpidament s’estengué la fama de la seva santedat. L’any 1989 va ser beatificada per S. Joan Pau II. El 2011 fou nomenada patrona dels catequistes de Mallorca. Actualment segueix el procés de la causa de canonització.