Les seves paraules resumeixen el nostre projecte de vida des dels nostres orígens: CREAR UNA NOVA FORMA D’EVANGELITZAR I SERVIR en nom de Jesucrist i fonamentat en la CARITAT evangèlica: PRÀCTICA I OPERATIVA.
Som hereves de l’esperit fundacional de D. Toni Roig, sacerdot il·lustrat del s. XVIII, juntament amb na Mariaina Nebot i les seves tres companyes; foren oients fidels de la Paraula de Déu i varen voler respondre al seu compromís baptismal iniciant un projecte nou de vida religiosa, convertint els carrers en el seu claustre, afavorint el desenvolupament integral de la dona del seu temps, l’educació i atenció sanitària. Un projecte amb una única finalitat: “Fer felices a les persones”, millorant la qualitat de la vida espiritual i material.
Un nou estil de vida religiosa a Mallorca, desconegut a l’illa, que va provocar un impacte a la gent de la parròquia.
El projecte fundacional, iniciat a Felanitx a 1789, arribà a més pobles de Mallorca. Eren les Cases de Caritat, autònomes fins a la seva unificació el 1890.
La vida i obra de S. Vicenç de Paül són el model d’inspiració per a nosaltres des de la fundació. L’espiritualitat vicenciana nodreix la nostra vida apostòlica.
La pobresa de les nostres forces humanes ha sentit sempre la força de la presència de Déu en la nostra vida i servei, com bé deia la nostra Beata Sor Francinaina Cirer.
La nostra missió segueix present a Espanya, Perú, Hondures i Burundi. A fi d’acompanyar a les persones en el seu procés de desenvolupament integral i atenent les seves necessitats educatives, sanitàries i pastorals.
La intenció d’Antonio Roig era “Fer més feliços els seus feligresos” atenent les seves necessitats tant físiques com espirituals.
La primera Casa de la Caritat neix amb la finalitat de donar resposta des d’una CARITAT operativa a tres urgències de la societat rural de l’època:
La Casa fundacional i les seves filials van tenir unes regles internes pròpies. El primer reglament no parlava de vots religiosos i tampoc de l’hàbit religiós, només indicava que el vestit fos de “dones molt honestes”.
D. Antonio Roig Rexart. Va néixer a Maó el 1750 i va morir a Palma de Mallorca el 1808. Ordenat capellà el 1774. Va ser rector de Ferreries i vicari general de Menorca. Home il·lustrat, pertanyia a la SOCIETAT D’AMICS DEL PAÍS. Gran investigador, escriptor i predicador. Va fundar la primera Casa de Caritat a Felanitx el 1798.
Mariaina Nebot Riutort, va néixer a Son Servera el 1745 i va morir a Felanitx el 1804, va enviudar als 41 anys. Juntament amb Francina Antich, Bàrbara Obrador i Catalina Rosselló fundaren la primera Casa de la Caritat. Era el primer convent de vida activa a Mallorca, per això les primeres germanes hagueren de fer front a l’oposició de certs grups a un nou estil de vida religiosa.
Rafael Caldentey coneixedor de la Casa de Caritat de Felanitx, va veure la necessitat de fundar una Casa de Caritat a Manacor (1847). Va tenir la col·laboració de Magdalena Nadal, que va convertir el seu habitatge en una Casa de Caritat. Juntament amb Margarita Galmes, Pereta Pocoví i Francisca Barceló que formarien la primera comunitat, amb unes regles internes pròpies.
La seva missió va ser atendre els malalts del poble i l’educació.
Van obrir una nova comunitat a Sant Llorenç el 1866.
D. Rafael Caldentey Perelló. Va néixer a Manacor el 1818 i va morir a Santa Maria del Camí el 1887. Als 28 anys inicià la fundació de les Germanes de la Caritat a Manacor. El 1853 fou el rector de la parròquia del poble de Santa Maria del Camí, on va realitzar una gran tasca pastoral, social i espiritual. Va ser el primer a iniciar la devoció a la Mare de Déu de Lourdes a Mallorca. Sempre atenia amb pretesa les necessitats dels pobres, moltes vegades els donava el dinar, era un bon predicador. Va morir pobrament. S’inicià el seu procés de beatificació el 1954 amb Bisbe Dr. Hervás.
Magdalena Nadal Llull sentia vocació a la vida religiosa, als 19 anys va quedar òrfena i es va dedicar a les obres de caritat. Als 46 anys convertí casa seva en Casa de la Caritat. El 13 de març de 1847 feren la primera professió les primeres quatre Germanes de la Caritat de Manacor, ella va rebre el nom de Sor Magdalena del Cor de Jesús.
Rafael Caldentey coneixedor de la Casa de Caritat de Felanitx, va veure la necessitat de fundar una Casa de Caritat a Manacor (1847). Va tenir la col·laboració de Magdalena Nadal, que va convertir el seu habitatge en una Casa de Caritat. Juntament amb Margarita Galmes, Pereta Pocoví i Francisca Barceló que formarien la primera comunitat, amb unes regles internes pròpies.
La seva missió va ser atendre els malalts del poble i leducació.
Van obrir una nova comunitat a Sant Llorenç el 1866.
Catalina Jaume Cantallops. Va néixer i va morir a Inca (1813-1885), mestra de professió. Consta que des dels 34 anys vivia amb tres companyes més i exercia la docència des del 1847. Dona que va saber afrontar els problemes per mantenir la seva autonomia i vocació de mestra.
D. Jaime Moyá Bestard (Binissalem, 1810-1857). Fundà el 1850 a Binissalem les Filles de la Caritat del Cor de Jesús per a “l’educació de les nines i la caritativa assistència als malalts”. Va donar casa pròpia per convertir-la en convent.
La fundació va ser possible gràcies a Juan Molinas, capellà il·lustrat i rector del poble de Sencelles, amb la col·laboració de Franciaina Cirer, una dona del poble ja major d’edat, reconeguda per la seva pietat i actes de caritat envers els més pobres, amb l’únic desig d’atreure tothom cap a Déu. Ella va cedir la casa seva i tot el que tenia per la nova comunitat de Germanes. La confiança absoluta en Déu li va permetre superar els problemes, ella deia: “No pot l’or de Can Raió el que jo puc amb el Senyor”.
La missió d’aquesta Casa de Caritat serà l’educació cristiana de la joventut especialment de les nines, atendre els qui pateixen sobretot els més pobres i els malalts, ensenyar la doctrina cristiana als llogarets de Sencelles.
En 1851, Franciaina Cirer juntament amb Magdalena Cirer i Magdalena Serra varen rebre l’hàbit i varen fer els quatre vots: pobresa, castedat, obediència i assistència als malalts.
Beata Sor Francinaina Cirer Carbonell (Sencelles, 1781-1855). Des de molt petita va sentir la crida a la vida religiosa, però el seu pare no li va donar permís. Va quedar cuidant la seva família fins que tots van morir. Des de ben joveneta, els veïns veien en ella una persona dedicada al servei dels altres, propera i atenta als malalts, bona consellera i amb un tracte molt afable amb tothom. Coneguda per tots com a “tia Xiroia”.
El 1849 es realitzà una missió a Ruberts, que predicà D. Rafael Caldentey, rector de Santa Maria del Camí. Aquesta missió i l’acompanyament espiritual del rector de Sencelles Juan Molinas, motivaren Francinaina per consagrar-se públicament a Déu.
Al 2011 fou nombrada patrona dels catequistes de Mallorca.
va néixer a Palma el 1811 però va viure a Sencelles. Va estudiar a la Universitat de Mallorca (1824-30) juntament amb tres seminaristes més que varen ser fundadors d’Instituts religiosos femenins: Sebastián Gili, Jaime Moyà i Rafael Caldentey. Era un bon predicador i promotor de la vida cristiana de la parròquia. Va ser rector de la parròquia de Sencelles i coneixia molt bé la vida de Francinanina Cirer i la seva fama com a dona pietosa i caritativa.
Rafel Caldentey el 1853 es va convertir en el nou rector de Santa Maria del Camí. Va construir amb l’ajuda del poble la capella del Sagrari, prometent a la gent que fundaria una comunitat de Germanes de la Caritat per ajudar-los en les seves necessitats. Promesa que va complir el 1860. L’antiga rectoria seria la nova casa per la primera comunitat de Germanes. La seva missió va ser l’ensenyament de les nines i l’atenció als malalts, assistint-los a casa seva.
D. Rafael Caldentey Perelló. Va néixer a Manacor el 1818 i va morir a Santa Maria del Camí el 1887. Als 28 anys inicià la fundació de les Germanes de la Caritat a Manacor. El 1853 fou el rector de la parròquia del poble de Santa Maria del Camí, on va realitzar una gran tasca pastoral, social i espiritual. Va ser el primer a iniciar la devoció a la Mare de Déu de Lourdes a Mallorca. Sempre atenia amb pretesa les necessitats dels pobres, moltes vegades els donava el dinar, era un bon predicador. Va morir pobrament. S’inicià el seu procés de beatificació el 1954 amb Bisbe Dr. Hervás.
Sor Maria del Cor de Jesús, Maria Francisca Ferrer Jaume, pertanyia a una família rica, va anar al col·legi de la Puresa a Palma. Tenia 35 anys quan juntament amb Beneta Far Ferrer i Margalida Ramis Rayó fundaren la primera casa de caritat. Totes tres van anar a Manacor per fer el noviciat, rebent els hàbits el desembre de 1860. La rectoria va ser la seva primera casa.
L’expansió de la Congregació necessitava una unificació de les regles i, alhora, una “uniformitat”, a fi de conservar pràctiques i costums que la caracteritzaven des del seu origen. A partir de 1886 el bisbe Jacinto Cervera Cervera va unificant les Cases de la Caritat que tenien el mateix objectiu fundacional, culminant el 1890 amb la redacció de les Constitucions i elecció del primer Consell General. Sor Teresa de Jesús Umbert serà la primera Superiora general.
Felanitx, Sencelles, Santa Maria, Inca, Establiments, Casa General, Vilafranca, El Arenal, La Soledad, Porto Cristo, San Rafael, Son Roca
Paiporta (Valencia), Villa del Prado (Madrid)
Congrégation des Sœurs de la Charité de Saint Vincent de Paul: Nyabikere, Shombo, Rabiro, Gatonde
Delicias de Villa, Pachacamac
San Pedro Sula
